La narració hipertextual

En el seu llibre La migración digital, Lorenzo Vilches fa una àmplia reflexió sobre les tecnologies digitals, la televisió i Internet. Un dels capítols d’aquest llibre està dedicat a la narració hipertextual. Exposaré algunes dues de les idees principals que permeten entendre millor com funciona la hipertextualitat i quina funció pot desenvolupar en el nou món digital.

La imatge mosaic

Vilches compara la narració hipertextual amb la imatge mosaic, de tal manera que ja no existeix un tot complert i lineal, que s’ha de reproduir sempre en el mateix ordre. Ara, gràcies a les escriptures hipertextuals, se apunta a la sustitución de partes o secuencias de continuidad narrativas para presentarnos un mosaico, que nos devuelve el tiempo y el espacio en una sola unidad.

Intel·ligència col·lectiva

A la narració hipertextual, igual com passa amb la imatge mosaic, es passa de la dimensió col·lectiva de la cultura de masses (que està gobernada per una intel·ligència individual perpetuada en els conceptes d’autor i de text) a la dimensió de les noves economies narratives i de representació generades en els nous mitjans d’intel·ligència col·lectiva. Un dels exemples més clars d’aquesta idea és la Wikipedia i el seu sistema de compartir información creada de manera col·lectiva i anónima. Vilches ho defineix de forma precisa:

“El hipertexto contiene nuevos modos de organización del conocimiento a través de nuevos soportes y de nuevas lógicas de gestión de ese conocimiento. Esto es lo que a fin de cuentas está siendo afectado en las formas no-lineales de la cultura hipertextual: las tecnologías intelectuales de la comunicación, la escritura, el arte de narrar son efectos de una inteligencia colectiva”.