De què tracten els blocs?

La xarxa està plegada de blocs, i la llengua castellana, la tercera més parlada en el món, és també una de les llengües més importants en la blogosfera. Molt es parla que els blocs poden convertir-se en una alternativa als mitjans de comunicació i destapar aquells assumptes que els mitjans tradicionals amaguen per interessos polítics o econòmics. És per aquest motiu que he decidit fer una catalogació dels 50 blocs més rellevants en llengua castellana, per tal d’analitzar els assumptes que en ells es tracten i veure si realment la blogosfera ajuda a canviar la perspectiva de la realitat política o si simplement es fa servir com un entreteniment.

Així, seguint la classificació de la companyia d’anàlisi Teads[1], dels 50 blocs més visitats, les categories més repetides són:

Ciència i Tecnologia (16)
Tendències (7)
Societat i Oci (7)
Marketing i Publicitat (4)
Curiositats (3)
Esports (2)
Cinema (2)
Política (2)
Salut (2)
Art i Cultura
TurismeMedi Ambient
Fotografia
Economia

Si féssim una mena de puntuació, assignant 1 punt al 50è bloc més visitat i 50 al més visitat, les temàtiques ens quedarien de la següent manera:

Ciència i Tecnologia: 505

Tendències: 222

Societat i oci: 122

Curiositats: 102

Esports: 58

Cinema + Art i Cultura: 52

Política: 44

Marketing i publicitat: 20

Turisme: 19

Salut: 17

Medi ambient: 15

Fotografia: 12

Economia: 8

Així doncs, comprovem com, en llengua castellana, els blocs més visitats són els de ciència i tecnologia, amb una posició destacada també pels de tendències. En el cas de la política, podríem dir que ocupa una posició mitjana en importància en la blogosfera hispana, doncs només hi ha dos blocs entre els 50 primers d'aquesta matèria, en els llocs 27 i 29.

---

[1] http://es.labs.teads.tv/top-blogs

Les llicències Creative Commons

Amb la revolució digital s’ha qüestionant àmpliament el paper de la propietat intel·lectual i de la lliure circulació de material “gratuït”. És per aquest motiu que els creadors de continguts han hagut de cercar fórmules per tal de protegir les seves creacions, encara que de manera molt diferent a com s’ha fet tradicionalment, gràcies a l’aparició de les llicències anomenades copyleft i en general, “obertes”. Les llicències GPL (per als programes d’ordinador) i les llicències creative commons (per a tot tipus d’obres) són unclar exponent de com aquests nous formats de llicències qüestionen (posen en escac) algunes de les regles “tradicionals” de la transmissió de drets de propietat intel·lectual.

En certa manera, podem dir que les llicències creative commons han revolucionat l’exercici dels drets de propietat intel·lectual a Internet, ja que faciliten que l’autor autoritzi l’ús i explotació de la seva obra publicada a la xarxa a través de models de llicències estandarditzades. Si bé s’han vist les creative commons com un moviment d’oposició al copyright, la veritat és que la realitat és més complexa, ja que a més s’han d’adequar al règim de propietat intel·lectual de cada país.
Raquel Xalabarder[1] defineix les creative commons de la següent manera:

El projecte creative commons facilita, d’una banda, la publicació d’obres a Internet autoritzant-ne l’ús al públic i, de l’altra, la seva localització i l’accés per part del públic.  El sistema és molt senzill: l’autor que crea un obra i vol explotarla a través d’Internet tria alguna de les llicències CC i, quan la penja a Internet, la identifica amb el símbol CC i hi adjunta la llicència. Així, els usuaris podran identificar fàcilment quines són les condicions que l’autor ha establert per a l’ús de l’obra. Quan un usuari decideix utilizar una obra amb una llicència CC, es converteix en llicenciatari i es compromet a acceptar i respectar les condicions de la llicència establerta per l’autor. En aquest sentit, doncs, Creative Commons fa d’intermediari: posant a l’abast d’autors i usuaris / llicenciataris (en endavant només parlarem d’«usuaris») un sistema de llicències perquè es posin d’acord.

Totes les llicències tenen tres nivells de lectura:

1)      Commons Deed: un primer nivell de lectura «humana», iconogràfic (per facilitar-ne la identificació) i prou atractiu, que descriu els usos autoritzats per l’autor; aquest nivell és el més visible i el que caracteritza aquestes llicències.

2)      Legal Code: un segon nivell de lectura «jurídica», que no deixa de ser humana (és la llicència que redactaria un advocat o un professional de la propietat intel·lectual).

3)      Digital Code: un tercer nivell de lectura «tecnològica», només comprensible per les màquines (els programes) i, molt especialment, pels motors de cerca que poden identificar les obres amb una llicència creative commons

A més, l’autor té un marge de llibertat per a reduir l’abast de l’autorització que dóna: l’autor pot decidir si exclou els usos comercials o la modificació de la seva obra, o si estableix que la permet només amb la condició que l’obra resultant quedi subjecta a la mateixa llicència. Aquestes opcions donen lloc a sis llicències diferents:

 

---

[1] XALABARDER, R. (2006). Les llicències creative commons, una alternativa al copyright? UOC Papers, nº 2

Economia a l'hipertext

Les empreses més competitives van entendre molt aviat les possibilitats que oferia Internet i el treball en xarxa, van aprofitar la tecnologia emergent per a crear xarxes internes, que connectaven, primer, les eines informàtiques o informatitzades d'una seu i, després, per comunicar els diferents centres de treball i els centres de producció amb els de comercialització. També van aplicar aquesta nova tecnologia a la seva imatge corporativa creant pàgines web cada vegada més interactives que els permet transmetre els seus objectius i recollir les inquietuds dels seus clients, amb les possibilitats d'adaptació dels productes al mercat de forma casi instantània.

Tant ha canviat l'entorn empresarial que el Diari Oficial de la Unió Europea del dia 2 d'octubre de 2009, publica la Directiva 2009/109/CE del Parlament Europeu i el Consell, de 16 de setembre de 2009, referent a l'obligació d'informació i documentació en el cas de fusions i escissions d'empreses i considera les pàgines web una alternativa per aquestes obligació sempre que es donin garanties respecte a la seguretat dels webs i de l'autenticitat dels documents.

També els mercats de valors i de divises han canviat amb la incorporació en les seves comunicacions, primer, i en els seus processos després la tecnologia d'Internet, fins al punt que s'han creat mercats de borsa com el Nasdaq que són mercats electrònics.  Altres novetats que ha permès Internet i que es van imposant a gran velocitat, són el comerç electrònic, l'accés als serveis bancaris i les transaccions econòmiques, gràcies als certificats digitals, les signatures, el DNI i les factures, tots ells electrònics.