Incorporació d'Internet a la realitat diària

Des del seu origen militar la concepció d'Internet va ser absolutament utilitarista, la seva creació va respondre a una necessitat de comunicació segura i aquest aspecte va ser un dels primers que va patir canvis, primer molt lents, només organismes militars i universitats van introduir aquest tipus de comunicació, desprès es van incorporar grans empreses i poc a poc, quan els ordinadors personals ja havien entrat en la major part de les llars del primer mon, va canviar la nostra forma de correspondència amb aplicatius de correu electrònic i l'accés a alguna informació molt concreta que començava a mostrar-se en la xarxa de xarxes.

Internet ha canviat el nostre concepte de "parlar", però sobre tot ha canviat el nostre concepte de "veure" el mon i de viure'l. Avui Internet, és el diccionari i l'enciclopèdia, el traductor i l'accés més immediat al coneixement actual i passat. Segons Manuel Castells Internet és un mitjà de comunicació i de relació essencial i encara ho serà més[1].

Des del seu origen militar la concepció d'Internet va ser absolutament utilitarista, la seva creació va respondre a una necessitat de comunicació segura i aquest aspecte va ser un dels primers que va patir canvis, primer molt lents, només organismes militars i universitats van introduir aquest tipus de comunicació, desprès es van incorporar grans empreses i poc a poc, quan els ordinadors personals ja havien entrat en la major part de les llars del primer mon, va canviar la nostra forma de correspondència amb aplicatius de correu electrònic i l'accés a alguna informació molt concreta que començava a mostrar-se en la xarxa de xarxes.

Internet ha canviat el nostre concepte de "parlar", però sobre tot ha canviat el nostre concepte de "veure" el mon i de viure'l. Avui Internet, és el diccionari i l'enciclopèdia, el traductor i l'accés més immediat al coneixement actual i passat. Segons Manuel Castells Internet és un mitjà de comunicació i de relació essencial i encara ho serà més[1].

Avui en dia els exemples concrets s'estenen des de la comunicació personal instantània, o no, a través d'Internet, al possible treball en equip a través d'entorns i arxius amb possibilitat de compartir-los i per tant de treballar en un mateix projecte, estant físicament a quilometres de distància. Això ha permès la composició d'equips de treball i d'investigació transfronterers. També tot el mon de les xarxes socials (facebook, twitter,etc) i les eines de "publicació" a Internet (webs o blogs, amb totes les variants), que permeten el contacte casi directe i l'accés a informació permanentment actualitzada.

 

Internet es va convertir ràpidament en un nou canal secundari per als mitjans de comunicació, primer de la premsa escrita i després de la ràdio i la televisió, convertint-se en el únic canal universal que podia suportar la transmissió de tots ells; altra característica és la seva capacitat de comunicar d'un a molts (com els canals clàssics), però també d'un a un i de molts a un, per tant és un canal personalitzable; la possibilitat d'interactuació, el fa bidireccional; i la capacitat d'arribar pràcticament a tothom el transforma en il·limitat.

 

Actualment ja podem dir que és un mitjà en si mateix, qualitativament diferent a la resta de mitjans de comunicació al poder combinar en el mateix procés informatiu els llenguatges i els recursos propis de la resta de mitjans. És un mitjà multilingüe, hipertextual, personalitzable i que admet els accessos directes als altres mitjans[2]

---

[1] Castells, M (2000). Lección inaugural del programa de doctorado sobre la sociedad de la

información y el conocimiento. Universitat Oberta de Catalunya

[2] Zárraga, J.L.(2009) Los medios de comunicación en Internet.

---

[1] Castells, M (2000). Lección inaugural del programa de doctorado sobre la sociedad de la

información y el conocimiento. Universitat Oberta de Catalunya

[2] Zárraga, J.L.(2009) Los medios de comunicación en Internet.

Llenguatge a Internet

El llenguatge de la societat de infomacional és un tema que ha aixecat molta controvèrsia, especialment entre els més puristes, que es posen les mans al cap per la forma en què s’està desenvolupant la llengua d’ençà l’arribada de les noves tecnologies. Amb el telèfon mòbil, el correu electrònic i els xats es va començar a implantar el llenguatge SMS, que en un principi estava causat per la necessitat d’escriure un número determinat de caràcters en els missatges de telefonia mòbil.

Algunes de les característiques que defineixen aquesta escriptura és la substitució de símbols fonèticament equivalents, tot canviant paraules per lletres que sonen igual. Per exemple, se suprimeix la lletra “e” davant la “s” o darrera la “p” i la “t” (stic, spra...), i la “k” reemplaça “que”. Es poden fer combinacions tals com escriure xo enlloc de però o xq enlloc de perquè. El més interessant és que aquest fenomen es dóna en totes les llengües, i té a veure amb l’economia del llenguatge. La llengua és una entitat viva, i això es demostra en l’hipertext, que ha fet seva aquesta forma d’escriure i evoluciona al mateix temps que la xarxa sense que cap autoritat la controli.

Però la xarxa serveix per a connectar nodes, i aquests nodes es troben repartits per tot el planeta. Així que el llenguatge d’Internet ha de tendir a una mena d’universalització que permeti que tothom entengui els continguts que es produeixen a l’hipertext. És d’aquesta manera com s’han popularitzat una sèrie d’expressions anglosaxones que cada vegada estan més interioritzades en les diferents llengües nacionals. De fet, ja hi ha alguns mots com e-mail o xatejar que ni ens adonem de la seva procedència, però hi ha altres expressions de moda que es poden llegir en els xats o en els diferents memes que circulen per la xarxa i que cada cop es fan servir més en altres registres lingüístics. Veiem les més conegudes:

AFK (Away From Keyboard): per indicar que hom està absent.

BRB (Be Right Back): per a dir que tornes de seguida.

LOL (Laughing Out Loud): quan una cosa és molt graciosa.

xD: representa una emoticona rient.

ROLF (Rolling On Floor Laughing): per a indicar que s’està rient molt.

OMG (Oh My Good): per a expressar sorpresa o incredulitat.

ORLY (Oh Realy): també expressa incredulitat.

WTF (What The Fuck): indica sorpresa sobre alguna cosa.

Així doncs, podem veure com l’hipertext ajuda a desenvolupar un llenguatge nou, viu i amb una forta influència de l’anglès, que tendeix a expandir-se per tota la xarxa cercant ser una mena d’esperanto hipertextual.

 

Llenguatge binari

Crec que el meu primer apropament a la informàtica va ser a l’Institut, i el primer que recordo és que ens van explicar fou el llenguatge binari. La veritat és que resulta sorprenent que amb combinacions de 0 i 1 puguem transmetre informació en qualsevol format (àudio, vídeo, text...) És per això que m’agradaria aprofundir una mica en com funciona aquest llenguatge a través del qual s’ha creat l’hipertext.

En primer lloc, el llenguatge binari es basa en un sistema numèric de dos dígits, que poden estar en un estat obert o tancat lògic ( representats pel 0 o l’1), que anomenem bit. El bit  es considera la unitat d’informació mínima del llenguatge binari, i es combina en grup de 8 bits, que donen lloc a un byte. En un byte tenim 16 possibles estats binaris. És per aquest motiu, que la capacitat d’informació es fa a partir de múltiples de 16, i que quan diem que una capacitat d’emmagatzematge te 1 kilobyte, en realitat són 1024 bytes.

Agafant com a imatge la pel·lícula Matrix, que juga amb les possibilitats absolutes d’un llenguatge binari que es capaç de crear un món virtual incapaç de distingir-se del real, podem entendre les possibilitats gairebé infinites del llenguatge binari a l’hora de crear l’hipertext. Acabo amb un escrit de Javier R. Cinacchi:

El sistema binario o sistema de numeración de base dos, es un lenguaje utilizado en electrónica digital. En una computadora, una persona interactua con una máquina, y ésta interpreta en su base, únicamente código binario, por más que el usuario esté usando un Mouse. Si en una máquina sólo interpreta, digamos “unos y ceros”, que en realidad no sabe la máquina lo que es un uno o un cero sino que todo es dos estados; originariamente: “pasa” o “no pasa” corriente, aunque ahora se utilizan distintas señales como se dijo, por ejemplo lo que interpretamos como “1” puede ser 5 volteos y lo que interpretamos como “0” pueden ser 3 volteos. La pregunta es: ¿cómo le expreso a una máquina el número 3? Agrupando unos y ceros. Obviamente cuantos más valores binarios agrupemos, más números humanos se podrán representar, y también letras; ya que deduzca que los números que utilizamos son 10 (diez) números que al ir cambiando su orden y cantidad, hacemos números más extensos, y lo mismo ocurre con las letras.

Com influeix la societat de la Informació en altres esferes?

Podem analitzar com la societat de la informació ha afectat a alguns àmbits socials de rellevància capital en el procés de desenvolupament de la civilització, concretament el mercat financer i la guerra.

Segons Echevarría, en la era de la información, surge una nueva modalidad de mercado que desborda las fronteras y suscita la aparición de empresas transnacionales organizadas en forma de red. Així, gràcies a la xarxa ha desaparegut qualsevol control governamental de les transaccions econòmiques internacionals, de la qual cosa s’han aprofitat les grans empreses multinacionals. Les TIC permeten produir en els països amb menys nivell de vida i vendre en els que els tenen més alt. A més, el joc especulatiu es reforça en la nova societat xarxa, doncs el espacio informacional se ha convertido en el nuevo ámbito para el desarrollo de las fuerzas del mercado, empezando por el capital, que ya funciona a nivel global, como lo muestran las Bolsas interconectadas.

Per altra banda, la guerra tal i com la coneixíem també ha canviat, i ja hi ha qui la denomina infoguerra o ciberguerra. Ara cal informació per tal de tenir capacitat de destrucció: Frente al combate cuerpo a cuerpo o la guerra basada en la ocupación de territorios, la infoguerra tiende ante todo a destruir o inutilizar los sistemas informacionales del adversario, en lugar de maximizar el número de bajas del enemigo y las extensiones conquistadas. El primer objetivo militar son las redes de comunicaciones, que constituyen el sistema nervioso del funcionamiento de un Ejército.

D’altres activitats com la investigació científica, la política o la premsa també s’han vist afectades per la societat informacional: Los principales sectores de las sociedades contemporáneas funcionan ya en el nuevo espacio social, sea para luchar, producir, vender, especular, investigar o ejercer el poder. Y todavía más: el ocio y el entretenimiento también se están adaptando rápidamente al nuevo espacio informacional. Una altra vegada, qui controla els mitjans de comunicar i informar són els que s’han adaptat millor a aquesta nova societat.

* Javier Echeverría. La sociedad informacional. El impacto de las tecnologías de la información y las comunicaciones sobre la sociedad. Trípodos (Número extra; actas del 1r congreso Internacional sobre comunicación y realidad). Instituto de Filosofía, CSIC.

Les TIC i la Nova Cultura Política

Les TIC han augmentat les possibilitat de mobilització dels individus, doncs a mesura que les persones adquireixen habilitats d’organització i comunicació, augmenta també la seva participació en accions comunitàries. Un exemple d’això el trobaríem en la V independentista que es va dur a terme a tot el territori català el passat 11S de 2013, i que es va coordinar a través de la xarxa de tal manera que la gent es va repartir ordenadament per tot el país. Aquest procés s’engloba dins el que es coneix com a Nova Cultura Política, que sorgeix allà on els ciutadans fan servir els mitjans massius, especialment Internet, que permet contactes a través de tot el planeta.

Precisament, Riechmann i Fernández[1] atribueixen als nous moviments socials una estructura organitzativa descentralitzada i antijeràrquica, en forma de xarxa i amb un baix nivell d’institucionalització; tal i com succeeix amb l’hipertext. D’aquesta manera, plataformes socials que en altres temps eres perseguides o que no disposaven de mitjans per a arribar a molta gent, ara poden fer sentir la seva veu de manera senzilla i global. A més, és possible a través de les TIC difondre una gran pluralitat d’idees, i posar en contacte a persones amb sensibilitats semblants, sense necessitat de transitar pels camins institucionals.

Podríem concloure, doncs, fent un paral·lelisme entre el funcionament de l’hipertext i la nova forma de fer política a la societat de la informació (o més ben dit, de lluitar contra la política tradicional), doncs en tots dos casos trobem una xarxa amb multiplicitat de nodes que es comuniquen sense jerarquia.

---

[1] Redes que dan libertad. Introducción a los nuevos movimientos sociales. J. Riechmann y F. Fernández Buey (1994).

 

Teoria dels Jocs

Vull aturar-me en analitzar la teoria dels jocs i la seva relació amb el món hipertextual. Com havíem vist amb el cas de la Internet, aquesta teoria també té un origen en el camp militar, i es desenvolupa especialment a partir de 1944 i la publicació del llibre Theory of Games and Economic Behavior de Oskar Morgenstern i John Von Neumann. A grans trets, podem dir que la Teoria de Jocs es desenvolupa a partir del fet que un individu es relaciona amb un altre o altres individus; sigui de la manera que sigui. En principi, la teoria s’encarrega d’analitzar les relacions racionals dels homes, però també ho pot fer amb totes les classes d’interaccions humanes.

Hi ha dos grans classes de jocs que desenvolupa la teoria:

1)      Jocs de plantejament estratègic o no cooperatiu (dos jugadors): cal especificar allò que els jugadors poden o no poden fer, i a partir d’això cada jugador busca la estratègia òptima (que depèn en gran part del que cada jugador pensa que farà l’altre). Són jocs competitius de suma zero (el que guanya un jugador ho perd l’altre), entre els quals podem trobar els escacs.

2)      Jocs coalicional o cooperatiu (diferents jugadors): aquí no es pot estipular cap tipus de regla, doncs la negociació entre els jugadors és sempre indeterminada. Per tant, enlloc d’especificar estratègies el que cal és analitzar els models de coalició. La conclusió a la que es va arribar és que existeix una noció d’equilibri, la qual comporta que l’elecció estratègica de cada jugador és la resposta òptima a les eleccions estratègiques dels altres jugadors.

Dins la Teoria de Jocs podem trobar molts tipus de jocs, i per tant només es presentaran uns pocs:

a)      Jocs cooperatius: dos jugadors negocien quant volen invertir en un negoci.

b)      Jocs d’informació perfecta: tots els jugadors coneixen els moviments que han fet els altres jugadors.

c)       Jocs simultanis: els jugadors mouen simultàniament o desconeixen els moviments anteriors dels altres jugadors.

Com es pot aplicar la Teoria de Jocs al món hipertextual? Moltes de les teories lògiques es basen en el llenguatge de la teoria, i els jocs es fan servir per a crear programes que interactuen entre ells. Per altra banda, hem de considerar que el nostre cervell hipertextual, igual com la xarxa, està preparat per a prendre decisions simultàniament. A més, aquestes decisions han de modificar-se a mesura que els altres van prenent les seves decisions. Per tant, per adaptar-se a les regles dels jocs, cal un cervell hipertextual, capaç d’anar més enllà d’un pensament lineal. A més, el propi món hipertextual és un “joc” on hem de prendre decisions segons ens van sorgint les oportunitats (obro o no aquest enllaç, selecciono una pàgina o altra per a obtenir informació...) i a més ens ensenya a cooperar i prendre decisions en comú.

Com afecten les TIC al treball?

Les TIC han permès el sorgiment de nous fenòmens en el món laboral, com són la flexibilitat laboral i el teletreball. A més, l’aplicació de les noves tecnologies permet (o obliga) els treballadors ha estar constantment pensant en el treball, fet que suposa una pressió temporal, causada pel ritme de treball que imposa la tecnologia, que fa possible treballar en qualsevol moment i en qualsevol lloc. En el treball en xarxa, el treballador adquireix el compromís de satisfer les demandes de treball segons unes condicions prefixades en les quals l’horari i la jornada laboral perden significació. Per tant, malgrat que el nou treball permeti flexibilitzar els horaris dels treballadors, observem que finalment en molts casos, el número d’hores dedicades acaba augmentant, així com la intensitat del mateix.

En aquest sentit, el que es configura com un avantatge per al treballador, pot acabar com un inconvenient. La velocitat de treball que permeten les noves tecnologies poden arribar a fer que el volum de treball acaba consumint el treballador.   El teletreball se sustenta en tres aspectes: el treball a distància, dut a terme gràcies a les capacitats d’autoprogramació i l’ús de les TIC per part dels treballadors. El fet de no desplaçar-se al lloc de treball i poder fer-ho des de casa suposa una clara millora en la qualitat de vida i en la conciliació de la vida laboral i familiar. Per una banda, s’elimina el temps que el treballador perd en desplaçar-se a la feina, que en ocasions pot suposar dues o més hores diàries, així com les despeses de transport derivades del desplaçament. Tot això suposa una oportunitat de feina per a alguns col·lectius amb dificultat d’accés al mercat laboral, com els discapacitats, que eliminen els problemes de desplaçament, o les dones amb disponibilitat laboral parcial, que poden compaginar la jornada laboral amb l’atenció a la família.

Així doncs, els principals avantatges que suposa el teletreball són un augment de la qualitat de vida, un major control i organització del temps de treball i la compaginació de la vida laboral amb la vida familiar. Tot això repercuteix en un augment de la satisfacció del treballador, que de retruc suposa un augment de la seva productivitat. A més, el treballador que és capaç d’autoprogramar-se veu recompensada la seva capacitat mitjançant la confiança de l’empresa, que li permet organitzar-se el treball a la seva manera.  Ara bé, igual com succeeix amb el treball flexible, el teletreball també pot suposar un augment  efectiu de la quantitat i la intensitat del treball. El risc més gran que es corre és que desaparegui la distinció entre vida laboral i vida privada. A més, el teletreball suposa uns altres inconvenients com són la pèrdua de sociabilització al treballar des de casa i no compartir el lloc de feina amb altres persones, cosa que pot provocar sentiments de desmotivació o aïllament. La limitació en les oportunitats de promoció, prestigi i carrera professional i les condicions de seguretat, salut i els drets col·lectius són altres problemes generats pel teletreball.

Declaració d’Independència del Ciberespai

El control dels fluxos d’informació és un dels temes de més controvèrsia en l’àmbit de les noves tecnologies de la informació. Internet està concebuda com una xarxa de xarxes, on cada nodus pot comunicar-se amb altre. Per tant, és una tecnologia descentralitzada, justament l’oposat al que representa l’Estat. A més, no sembla haver-hi cap mena de poder central que reguli el flux de la xarxa, cosa que pot provocar certa por als estats. Aquestes característiques han fet a alguns devots d’Internet pensar que la xarxa pot crear un món virtual alternatiu sense cap organisme que exerceixi un poder coercitiu o repressiu. Un exemple ben clar el tenim en la Declaració d'Independència del Ciberespai de J.P. Barlow, a imatge i semblança de la Declaració d'Independència dels Estats Units.

Bàsicament, en aquest manifest de 1996 es proclama la impossibilitat de que els governs polítics controlin la xarxa d’informació, tot afirmant que no han tingut cap rellevància en la seva construcció (cosa certament discutible) i que la xarxa és capaç d’autoregular-se. També es destaca que la xarxa no fa discriminacions per raons de sexe, gènere o raça, doncs qualsevol persona és benvinguda a afegir-se a la comunitat virtual (cal afegir que aquí no es compta amb la gent que no té accés a Internet).

Crec que el manifest és un text adequat per a entendre les posicions d’aquells que defensen més aferrissadament les postures integrades, i quina era la visió que fa 20 anys es tenia del possible desenvolupament de Internet.