Teoria dels Jocs

Vull aturar-me en analitzar la teoria dels jocs i la seva relació amb el món hipertextual. Com havíem vist amb el cas de la Internet, aquesta teoria també té un origen en el camp militar, i es desenvolupa especialment a partir de 1944 i la publicació del llibre Theory of Games and Economic Behavior de Oskar Morgenstern i John Von Neumann. A grans trets, podem dir que la Teoria de Jocs es desenvolupa a partir del fet que un individu es relaciona amb un altre o altres individus; sigui de la manera que sigui. En principi, la teoria s’encarrega d’analitzar les relacions racionals dels homes, però també ho pot fer amb totes les classes d’interaccions humanes.

Hi ha dos grans classes de jocs que desenvolupa la teoria:

1)      Jocs de plantejament estratègic o no cooperatiu (dos jugadors): cal especificar allò que els jugadors poden o no poden fer, i a partir d’això cada jugador busca la estratègia òptima (que depèn en gran part del que cada jugador pensa que farà l’altre). Són jocs competitius de suma zero (el que guanya un jugador ho perd l’altre), entre els quals podem trobar els escacs.

2)      Jocs coalicional o cooperatiu (diferents jugadors): aquí no es pot estipular cap tipus de regla, doncs la negociació entre els jugadors és sempre indeterminada. Per tant, enlloc d’especificar estratègies el que cal és analitzar els models de coalició. La conclusió a la que es va arribar és que existeix una noció d’equilibri, la qual comporta que l’elecció estratègica de cada jugador és la resposta òptima a les eleccions estratègiques dels altres jugadors.

Dins la Teoria de Jocs podem trobar molts tipus de jocs, i per tant només es presentaran uns pocs:

a)      Jocs cooperatius: dos jugadors negocien quant volen invertir en un negoci.

b)      Jocs d’informació perfecta: tots els jugadors coneixen els moviments que han fet els altres jugadors.

c)       Jocs simultanis: els jugadors mouen simultàniament o desconeixen els moviments anteriors dels altres jugadors.

Com es pot aplicar la Teoria de Jocs al món hipertextual? Moltes de les teories lògiques es basen en el llenguatge de la teoria, i els jocs es fan servir per a crear programes que interactuen entre ells. Per altra banda, hem de considerar que el nostre cervell hipertextual, igual com la xarxa, està preparat per a prendre decisions simultàniament. A més, aquestes decisions han de modificar-se a mesura que els altres van prenent les seves decisions. Per tant, per adaptar-se a les regles dels jocs, cal un cervell hipertextual, capaç d’anar més enllà d’un pensament lineal. A més, el propi món hipertextual és un “joc” on hem de prendre decisions segons ens van sorgint les oportunitats (obro o no aquest enllaç, selecciono una pàgina o altra per a obtenir informació...) i a més ens ensenya a cooperar i prendre decisions en comú.