Les TIC i la Nova Cultura Política

Les TIC han augmentat les possibilitat de mobilització dels individus, doncs a mesura que les persones adquireixen habilitats d’organització i comunicació, augmenta també la seva participació en accions comunitàries. Un exemple d’això el trobaríem en la V independentista que es va dur a terme a tot el territori català el passat 11S de 2013, i que es va coordinar a través de la xarxa de tal manera que la gent es va repartir ordenadament per tot el país. Aquest procés s’engloba dins el que es coneix com a Nova Cultura Política, que sorgeix allà on els ciutadans fan servir els mitjans massius, especialment Internet, que permet contactes a través de tot el planeta.

Precisament, Riechmann i Fernández[1] atribueixen als nous moviments socials una estructura organitzativa descentralitzada i antijeràrquica, en forma de xarxa i amb un baix nivell d’institucionalització; tal i com succeeix amb l’hipertext. D’aquesta manera, plataformes socials que en altres temps eres perseguides o que no disposaven de mitjans per a arribar a molta gent, ara poden fer sentir la seva veu de manera senzilla i global. A més, és possible a través de les TIC difondre una gran pluralitat d’idees, i posar en contacte a persones amb sensibilitats semblants, sense necessitat de transitar pels camins institucionals.

Podríem concloure, doncs, fent un paral·lelisme entre el funcionament de l’hipertext i la nova forma de fer política a la societat de la informació (o més ben dit, de lluitar contra la política tradicional), doncs en tots dos casos trobem una xarxa amb multiplicitat de nodes que es comuniquen sense jerarquia.

---

[1] Redes que dan libertad. Introducción a los nuevos movimientos sociales. J. Riechmann y F. Fernández Buey (1994).